Tot i que molts dels meus companys que la van fer a primer em diuen “mira, més crèdits optatius que tindràs!”, considero que ha estat molt bé fer aquesta assignatura perquè he pogut accedir a recursos que fins aleshores desconeixia: de la part de teoria, he pogut descobrir noves eines que ens arriben de la mà de la tecnologia gràcies als treballs que cadascun dels alumnes vam desenvolupar; he pogut conèixer una mica més el llenguatge informàtic i la tasca que porten a terme totes les persones encarregades de desenvolupar nous reptes a partir d’aquest (encara flipo amb el MareNostrum…); i he vist que la química física té moltes més aplicacions de les que jo mai m’havia imaginat.

Per altra banda, per la part de pràctiques, ara faig servir moltes més “paridetes” (per dir-ho de manera col·loquial) que es troben tant en el Word com en l’Excel, i que em faciliten molt la feina i m’ajuden a fer-la més ràpida.. (com per exemple, el fet de fer un índex de manera automàtica, predeterminar el format d’un text amb les característique que jo vull per així no haver-ho de modificar cada cop… entre d’altres). També he après a fer una pàgina web!!! Potser la primera que vaig fer em va quedar una mica rudimentària, però estic molt contenta de la meva versió final .

Bé, dilluns passat vam fer una original classe al bar del Parc Científic i Tecnològic, on cadascun hagués pogut dir la seva si no hi hagués hagut vergonya. Per part meva, dir que l’assignatura en sí m’ha agradat molt, tant per continguts com per la dinàmica, i que la recomanaria a tots aquells que vulguin aprendre coses sobre un tema tant complicat (per mi) com és l’informàtica; però malauradament, si no vaig errada, aquest ha sigut l’últim any que s’ha impartit. Una pena. Només em queda dir que gràcies per tot!!!!!

I ja per acabar, vull que quedi plasmada aquí l’última activitat que hem portat a terme els estudiants de 4t de Química de la UdG: el sopar de gala!!!!! A continuació penjo algunes coses que hi fan referència (encara no han arribat les fotos..). 

 

Invitació del sopar de gala

Tots els alumnes assistents al sopar de gala

Des d’aquí vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possibles aquests 4 anys, sense vosaltres no hagués sigut el mateix!! i a partir d’ara, moment en el qual ens nostres camins se separen (tot i que la gran majoria encara ens queden algunes assignatures..) esperar anar veient-nos sovint i alhora desitjar molta sort a tothom de cares al futur

ARA MATEIX – MIQUEL MARTÍ I POL

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Doncs bé, mirant per internet he vist que la revista Muy Interesante en va fer un petit escrit el passat dia 5 de Maig. Això és el que diu:

“LA MODA PASAJERA DE LOS NOMBRES

Cuanto más rápido se pone de moda un nombre, más rápido se esfuma su encanto. Al menos esa es la conclusión a la que ha llegado el experto en marketing estadounidense Jonah Berger, de la Universidad de Pennsylvania, tras estudiar la evolución de 2.570 nombres propios en Estados Unidos y Francia en el último siglo. En Estados Unidos, por ejemplo, la popularidad del nombre Charlene creció entre 1910 y 1950, pero disminuyó en los 50 años siguientes.Tricia, en cambio, tuvo vertiginoso ascenso entre 1950 y 1970, para caer después drásticamente hasta 1990. Y algo similar sucedió con Kristi.

Según publican los investigadores hoy en la revista científica PNAS, los nombres que más rápido se ponen de moda se eligen menos, pues los padres tienen miedo de que luego dejen de estarlo. En España, el ejemplo más reciente podría ser el “boom” de ‘Letizias‘, que pasó rápido y apenas dejó huella estadística. Berger asegura que los nombres son especialmente adecuados para investigar las preferencias culturales, puesto que no les influyen los avances tecnológicos ni las campañas publicitarias. Sin embargo, la duración de la popularidad de los nombres no es fácilmente trasladable a otros aspectos culturales, afirma.

En España, en la década de los 70, 80 y 90, llamarse David estaba de moda, mientras entre las mujeres triunfaba Carmen, Laura y María. Actualmente el nombre de mujer más frecuente es Lucía, y entre los varones ocupan el primer puesto Daniel y Alejandro.”

Una mica de raó té, perquè el 87 (any de naixement de la meva promoció), Laura va ser el nom més posat a les nenes!!! I així ha sortit una servidora

Doncs bé, per aquells que no ho sabeu, Friends és una sèrie de televisio nord-americana, creada per Marta Kauffman i David Crane, que es va emetre per vegada primera el 22 de setembre de l’any 1994 a la cadena NBC (si en fa de temps!!!!!).

Tracta sobre la vida d’un grup de 6 joves que resideixen a Nova York que sempre intenten passar-s’ho tan bé com poden, tant en els bons moment com en els dolents. En general al llarg de totes les temporades es descriuen com una crítica còmica als temes més transcendentals de l’actualitat del moment.

A continuació us explicaré una mica qui són els personatges:

Els protagonistes de la sèrie!!! D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Joey, Monica, Chandler, Ross, Phoebe & Rachel.

•  Rachel Green (Jennifer Aniston): Cambrera/moda: Va pasar tota la seva infancia com una nena consentida perquè els seus pares tenien molts de diners. La seva vida independent va suposar un gran canvi per la seva vida. Té dues germanes, Jill i Amy, tan mimades com ella.
• Monica Geller (Couryeney Cox Arquette): Xef de cuina. És la germana d’en Ross i viu a l’apartament de la seva àvia. Es caracteritza per la seva obsessió per l’ordre i la neteja, és capaç de perdre el control si un coixí està fora de lloc.
•  Phoebe Buffay (Lisa Kudrow): Massatgista. És la més “distreta” del grup. Va tenir una infància molt dura: la seva mare biològica les va abandonar a ella i a la seva germana bessona, Úrsula (estrella porno amb qui no es parla), i la seva mare adoptiva es va suïcidar quan elles eren adolescents. A més, el seu pare biològic les va abandonar i el seu padrastre va anar a presó.
•  Joseph “Joey” Francis Tribbiani (Matt LeBlanc): És “actor”. Considerat des de sempre el més innocent del grup, sempre triga a entendre tot el que li diuen. És fanàtic dels Knicks i considera com enemic a tot aquell que no estigui d’acord amb ell. Té 7 germanes, totes dones.
•  Chandler M. Bing (Mattew Perry): Processador de Dades/Publicista. És el sarcàstic del grup. Aquesta forma de ser li va néixer com una resposta al trauma que li va causar la separació dels seus pares als 10 anys perquè el seu pare era gai.
•  Ross Geller (David Schwimmer): Doctorat en paleontologia. És el germà de la Mònica. Va deixar el basquet per la seva carrera, va treballar en un museu però va haver de deixar-ho per un atac d’ira. En les darreres temporades era professor a la universitat. Conegut per la seva “aficció” al matrimoni.

Això només és una petita part del que et pots trobar, per internet està ple de coses (videos dels capítols, fotos,  cançons, guies d’episodis, scripts complerts…) si sents curiositat només has de buscar una mica, que segur que t’enganxaràs!!!!

L’endemà a classe de Mètodes Químics Informatitzats alguns alumnes de primer curs van fer algun comentari sobre aquest reportatge, afirmant que el programa se centrava més en la part negativa d’aquestes xarxes, mentre que els avantatges únicament els esmentaven de passada. Des del meu punt de vista, opino que aquesta afirmació no és del tot correcta:  crec que tant es va parlar dels pros com dels contres, però que els contres que suposaven aquestes xarxes socials els van enfocar d’una manera gairebé fatal per la nostra reputació o vida diària (amb això no vull pas dir que no tinguin raó, eh! Tot el contrari!). De fet, hi va haver certes coses que em van sobtar i molt:

Primer de tot la noia que surt entrevistada al principi i que es defineix com a “videoblogger”: la vaig trobar una exhibicionista. Potser aquesta és la seva feina, però és realment necessari fer de la teva vida una cosa pública d’aquesta manera? Agafar la càmera, gravar-hi la “parida del dia”  (no se m’acut com més dir-ho) i penjar-ho a Internet ho trobo patètic. Per fer això te’n vas a Gran Hermano, que almenys et veu tot el país i amb una mica de sort (o per desgràcia crec jo…) acabaràs vivint del “quento” durant la resta de la teva vida.

En segon lloc destacar el noi que patia ansietat a posar-se davant d’un ordinador degut al desordre d’addicció que patia… ho trobo impactant! És ben cert que (tal i com un dels professors de l’IES la Bisbal afirmava), el fet que els joves (i no tant joves) passin tant de temps connectats a la xarxa els aïlla de la família, d’activitats i de moltes de les coses que els envolten, el fet que aquest vici a Internet i les xarxes socials acabi esdevenint un desordre és realment preocupant: realment s’arriba a crear aquest límit tan proper a la malaltia? Pot arribar a crear tal angoixa que el teu cos directament en pateixi les conseqüències? És molt preocupant.

Com a contrapunt, també m’agradaria destacar una de les coses que es van dir a favor de les xarxes socials: vaig trobar molt interessant  la manera en què en un petit poblet de 300 habitants se seguia la política municipal: via Facebook. Crec que és una bona manera d’assegurar la participació de la ciutadania, ja que moltes vegades és aquesta la que no s’assabenta de certs canvis o temes que es discuteixen en els plens, i que, de fet, són els principals implicats en qualsevol dels casos. D’aquesta manera hom tenia els seu espai per a precs i preguntes instantani… molt bon ús!

Per finalitzar aquesta petita crítica del contingut del reportatge, dir que jo no sóc qui per dir si els usos d’Internet són els apropiats o no, simplement que no saps pas mai on et pots trobar. La utilització d’aquestes xarxes com a medi de contacte entre amistats, familiars i coneguts ho trobo excel·lent (jo mateixa sóc usuària del MSN Messenger, Facebook i un blog), sempre i quant es tingui present que realment pot haver-hi més gent observant el què fas i deixes de fer (no vull pas dir que t’estiguin espiant tot el sant dia…), però si que cal vigilar perquè la informació que emets en molts casos deixa de ser confidencial i es podia girar en contra teva. Així doncs, crec que en qualsevol cas cal ser cautelós i saber-ne fer un bon ús en tot moment.

El link al vídeo del reportatge en qüestió és el següent:

http://www.tv3.cat/videos/1169719/Fent-@mics

Enguany coincideix amb la celebració de Sant Jordi, de manera que els dies han quedat aplaçats respecte els dels anys anteriors (abans se celebrava les nits de dimecres+dijous, mentre que aquest any són dijous+divendres). Els de la classe sempre l’hem esperat amb molta il·lusió, ja que ens ho hem arribat a passar MOLT BÉ!!! Tot i això vull permetre’m fer d’aquesta entrada una crítica d’aquesta celebració.

Des del meu punt de vista crec que els dos primers anys de carrera (abril 2006 i 2007 respectivament) la vam viure d’una manera espectacular, mentre que l’any passat la cosa va decaure en picat. Les raons són moltes. En aquells temps les barraques tenien lloc al nostre campus de Montilivi, i li donaven un toc de familiaritat, perquè vulguis o no, hi passem moltes hores i allò és ja com casa nostra. Tot i que no t’agradés la música era igual, perquè ens reuníem tota la classe i la gent que et trobaves voleiant et sonava d’haver-la vist per allà, tots erem estudiants (i profes també, que alguns dels nostres són molt fiesteros i no fallen mai!!!), sempre hi havia algun “element penjat” però en general tot molt bé! Les activitats que s’hi feien eren diferents: recordo haver vist un partit del Barça en una pantalla gegant, haver-me posat al correfoc (accidentalment!!!), anar a buscar canyes (sí, sí, de veritat!) amb les nenes, inventar-nos molts jocs, fer amics i en general, riure molt!!!

Tot i això, el contrapunt és que, degut al comportament incívic d’algunes persones cada any van haver-hi destrosses… cosa que va fer que l’any passat (2008) es portessin a terme a la Copa, al mateix lloc on es fan les barraques de Girona. Va ser una cosa taaaaaant diferent!!! Hi havia molta gent que res tenia a veure amb la UdG; el recinte era més gros, de manera que tothom estava més dispersat; des del meu punt de vista, no hi havia tant bon ambient… nosé, d’alguna manera em van decepcionar i és per aquesta raó que aquest any no les espero amb tanta il·lusió…

El que sí que em fa il·lusió és que demà fem soparet de químics (com no!!), que ens trobarem amb els altres components del viatge a Mèxic i que amb una mica de sort em retrobaré amb companys que veníen tota la vida a la mateixa escola i que, per una o altra rao, des que som fora del Vedruna ens hem anat distanciant.

Així doncs, després d’haver clavar aquest sermó (me quedat ben descansada…), només em falta desitjar-te que passis una bona Festa Major i que la intentis disfrutar al màxim. Si vols informació sobre les diverses activitats que es faran i sobre què podràs trobar a la zona de barraques, pots adreçar-te al següent blog. Et deixo amb algunes fotos que em porten bons records d’aquells moments dels dos primers anys.

Alguns dels químics de la classe, tot just quan feiem primer (com hem canviat!!!) en plenes barraques UdG amb la Montse Rodríguez, del departament d'Inorgànica.

Alguns dels assistents al mític sopar del jardinet, on els que en aquell moment estàvem a segon curs ens vam enfrontar als de tercer en un concurs musical... (per qui encara dubti, vam guanyar nosaltres!!! jajaja). Abril 2007.

Domini absolut de Sebastian Vettel (pilot de l’escuderia Red Bull) que va aconseguir la seva segona victòria en un GP de F1. El seu company d’equip, Mark Webber, va ser segon quedant per davant dels dos pilots de Brawn GP: J.Button (que manté el lideratge del mundial) i R. Barrichelo (segon de la classificació general de pilots).

El fet de que hi hagués una pluja imparable, va fer que les estratègies de pilots i equips es canviessin una i altra vegada, fent ballar les posicions de la cursa i provocant alguns accidents. La sortida es va haver de fer seguint darrere el Safety Car, cosa que va fer que perdés l’emoció que té normalment (tot i això valia més prendre una mica de “prudència”, perquè de no fer-se així, allò s’hagués pogut convertir en un xoc en cadena…), i inclús alguns pilots (els que es trobaven en les posicions més endarrerides) van decidir sortir des del Pit Lane…

Què en puc destacar del que va passar?? El SC abandona la pista al cap de 8 voltes, tot i això en la volta 17 Robert Kubica (BMW Sauber) es “menja” literalment el Toyota de Jarno Trulli (que queda destrossat i ha d’abandonar la cursa), cosa que fa que torni a entrar el SC. Felipe Massa no va acabar la cursa (i el seu company Kimi Räikkönen no va puntuar, de manera que Ferrari segueix sense cap punt!!!!). A part d’això també van haver-hi adelantaments i sortides de pista constants per part de tots els pilots.

I el resultat??? Doncs tenim que Lewis Hamilton (McLaren Mercedes) va acabar 6è (va puntuar), i que Fernando Alonso va quedar resignat a una novena posició… :( Espero que les properes curses li vagin moooooolt millor!!!

Els dos pilots de Red Bull celebrant el doblet dalt del podi.

Aquesta setmana hem d’entregar uns quants treballs de diverses assignatures. Un d’ells és de Mètodes Químics Informatitzats, en el qual els alumnes creem una wiki amb el temari de l’assignatura. El meu concretament tractava de l’ISI Web of Knowledge, una pàgina que és molt útil per els investigadors alhora de fer recerca.

Si no saps de què va i hi vols fer-hi una ullada, et recomano que miris la presentació power point que t’adjunto, que de ben segur que et farà servei!!