Tot principi… té un final

Aquí va la que probablement sigui la darrera entrada d’aquest blog, ja que avui ha començat una època de clausura pels exàmens del segon semestre. Després d’un parell de setmanes sense renovar degut als múltiples treballs, entregues i exposicions orals que hem tingut els pobres estudiants de 4t (una mica de dramatisme home!!!! jeje), trobo apropiat fer un petit escrit fent una valoració del que ha estat aquesta assignatura de Mètodes Químics Informatitzats.

Tot i que molts dels meus companys que la van fer a primer em diuen “mira, més crèdits optatius que tindràs!”, considero que ha estat molt bé fer aquesta assignatura perquè he pogut accedir a recursos que fins aleshores desconeixia: de la part de teoria, he pogut descobrir noves eines que ens arriben de la mà de la tecnologia gràcies als treballs que cadascun dels alumnes vam desenvolupar; he pogut conèixer una mica més el llenguatge informàtic i la tasca que porten a terme totes les persones encarregades de desenvolupar nous reptes a partir d’aquest (encara flipo amb el MareNostrum…); i he vist que la química física té moltes més aplicacions de les que jo mai m’havia imaginat.

Per altra banda, per la part de pràctiques, ara faig servir moltes més “paridetes” (per dir-ho de manera col·loquial) que es troben tant en el Word com en l’Excel, i que em faciliten molt la feina i m’ajuden a fer-la més ràpida.. (com per exemple, el fet de fer un índex de manera automàtica, predeterminar el format d’un text amb les característique que jo vull per així no haver-ho de modificar cada cop… entre d’altres). També he après a fer una pàgina web!!! Potser la primera que vaig fer em va quedar una mica rudimentària, però estic molt contenta de la meva versió final .

Bé, dilluns passat vam fer una original classe al bar del Parc Científic i Tecnològic, on cadascun hagués pogut dir la seva si no hi hagués hagut vergonya. Per part meva, dir que l’assignatura en sí m’ha agradat molt, tant per continguts com per la dinàmica, i que la recomanaria a tots aquells que vulguin aprendre coses sobre un tema tant complicat (per mi) com és l’informàtica; però malauradament, si no vaig errada, aquest ha sigut l’últim any que s’ha impartit. Una pena. Només em queda dir que gràcies per tot!!!!!

I ja per acabar, vull que quedi plasmada aquí l’última activitat que hem portat a terme els estudiants de 4t de Química de la UdG: el sopar de gala!!!!! A continuació penjo algunes coses que hi fan referència (encara no han arribat les fotos..). 

 

Invitació del sopar de gala

Tots els alumnes assistents al sopar de gala

Des d’aquí vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possibles aquests 4 anys, sense vosaltres no hagués sigut el mateix!! i a partir d’ara, moment en el qual ens nostres camins se separen (tot i que la gran majoria encara ens queden algunes assignatures..) esperar anar veient-nos sovint i alhora desitjar molta sort a tothom de cares al futur

ARA MATEIX – MIQUEL MARTÍ I POL

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Festa Major UdG 2009!!!

La Festa major ja és aquí!!!!!!!!! siiiiiiiiiiiiiii!!!

Enguany coincideix amb la celebració de Sant Jordi, de manera que els dies han quedat aplaçats respecte els dels anys anteriors (abans se celebrava les nits de dimecres+dijous, mentre que aquest any són dijous+divendres). Els de la classe sempre l’hem esperat amb molta il·lusió, ja que ens ho hem arribat a passar MOLT BÉ!!! Tot i això vull permetre’m fer d’aquesta entrada una crítica d’aquesta celebració.

Des del meu punt de vista crec que els dos primers anys de carrera (abril 2006 i 2007 respectivament) la vam viure d’una manera espectacular, mentre que l’any passat la cosa va decaure en picat. Les raons són moltes. En aquells temps les barraques tenien lloc al nostre campus de Montilivi, i li donaven un toc de familiaritat, perquè vulguis o no, hi passem moltes hores i allò és ja com casa nostra. Tot i que no t’agradés la música era igual, perquè ens reuníem tota la classe i la gent que et trobaves voleiant et sonava d’haver-la vist per allà, tots erem estudiants (i profes també, que alguns dels nostres són molt fiesteros i no fallen mai!!!), sempre hi havia algun “element penjat” però en general tot molt bé! Les activitats que s’hi feien eren diferents: recordo haver vist un partit del Barça en una pantalla gegant, haver-me posat al correfoc (accidentalment!!!), anar a buscar canyes (sí, sí, de veritat!) amb les nenes, inventar-nos molts jocs, fer amics i en general, riure molt!!!

Tot i això, el contrapunt és que, degut al comportament incívic d’algunes persones cada any van haver-hi destrosses… cosa que va fer que l’any passat (2008) es portessin a terme a la Copa, al mateix lloc on es fan les barraques de Girona. Va ser una cosa taaaaaant diferent!!! Hi havia molta gent que res tenia a veure amb la UdG; el recinte era més gros, de manera que tothom estava més dispersat; des del meu punt de vista, no hi havia tant bon ambient… nosé, d’alguna manera em van decepcionar i és per aquesta raó que aquest any no les espero amb tanta il·lusió…

El que sí que em fa il·lusió és que demà fem soparet de químics (com no!!), que ens trobarem amb els altres components del viatge a Mèxic i que amb una mica de sort em retrobaré amb companys que veníen tota la vida a la mateixa escola i que, per una o altra rao, des que som fora del Vedruna ens hem anat distanciant.

Així doncs, després d’haver clavar aquest sermó (me quedat ben descansada…), només em falta desitjar-te que passis una bona Festa Major i que la intentis disfrutar al màxim. Si vols informació sobre les diverses activitats que es faran i sobre què podràs trobar a la zona de barraques, pots adreçar-te al següent blog. Et deixo amb algunes fotos que em porten bons records d’aquells moments dels dos primers anys.

Imatge del correfoc davant la Biblioteca, arbil 2006.

Alguns dels químics de la classe, tot just quan feiem primer (com hem canviat!!!) en plenes barraques UdG amb la Montse Rodríguez, del departament d'Inorgànica.

Alguns dels assistents al mític sopar del jardinet, on els que en aquell moment estàvem a segon curs ens vam enfrontar als de tercer en un concurs musical... (per qui encara dubti, vam guanyar nosaltres!!! jajaja). Abril 2007.

Recordant Cancun!!!

Fa una mica més d’un mes que els estudiants de química i mecànica varem tornar de Cancun.. i com que realment ho trobem molt a faltar què hem de fer??? Fer sopars!!!!!

Sisisi, ahir mateix vam fer un sopar la gran majoria d’assistents al viatge (van haver algunes baixes, ja sigui perquè alguns tenien partit i altres estaven a la parra…) i realment ens ho vam passar molt bé!! I després.. a ballar una mica al Lux!!!

Qui pugués tornar a Mèxic!!

Els assistents al sopar!!!! beeee gent!!

Químics a Millennium!!

Ja des de fa temps, potser des de la segona setmana de carrera, als voltants de l’octubre de 2005 que els estudiants de 4t de Química de la UdG tenim una enorme fama de “fiesteros”.

La última gran festa va ser aquest dissabte passat a la discoteca Millennium de Sils, on vam posar-nos a l’altra cara de la nit: vam vendre entrades, ens vam fer càrreg d’una de les barres, vam pujar a ballar a l’escenari (juntament amb unes noies de l’Olympic Gym que ens van ajudar) i també vam fer un sorteig d’un lot eròtic entre totes les persones que van venir a consumir a la nostra barra… resultat de la nit: espectacular!!!

Realment té el seu què saber com es viu des del punt de vista del treballador, i més sabent que a l’altre costat de la barra hi han tots els teus amics i coneguts

A continuació penjo unes fotos i un vídeo del que van ser els millors moments de la nit!!!

Els químics i algunes ballarines que vam participar en l'espectacle

Jo mateixa servint una beguda a en Ricard

Esquiadaaaaa!

Avui he anat per primer cop a esquiar!!!  Sí sí, fins ara era d’aquelles poques persones que a una edat raonable encara no s’havien posat mai uns esquís!!!

De bon matí ens hem plantat a l’estació d’esquí de La Molina per llogar uns esquís i unes botes i anar a fer una missió impossible: aprendre a esquiar. Al principi realment costa bastant: t’embales sense voler-ho, se’t creuen els esquís i inevitablement caus. Però un cop vas agafant la confiança suficient per mantenir-te d’empeus, la cosa ja millora. Després d’haver caigut centenars de vegades, a la que aconsegueixes baixar la pista tota d’un cop sense menjar neu, la sensació és d’una satisfacció brutal.

Valoració del dia?? Genial!!! Tant pel que fa a l’experiència com el dia en general, el solet s’agraeix moltissim!! Això és el que es diu: a punt per tornar-hi!

 

Jo mateixa esquiant =)